Setembre de 2016
Set anys ha durat l’aventura. El 2009 naixia un projecte radiofònic per Internet en un petit local de Palma. Amb l’esclat del 15-M es convertí en un espai comunicatiu obert a la participació i amb una visió crítica del món. Tot i que és difícil de saber, sembla que des d’aquell punt Ràdio Setanta-set ha anat minvant pel que fa a participació i presència. Hi ha hagut alts i baixos, canvis de local, relleus i tota classe d’entrebancs.
Ràdio Setanta-set tanca per falta de gent. Ja feia temps que anaven partint membres per cansament o per anar a viure a fora. Al final de la temporada 2015-2016 els programes restants es varen aturar per falta de temps i un problema tècnic. No hi ha hagut més relleus, fan falta recursos i mantenir el local a l’espera d’un canvi costa diners. Res que no li hagi passat a qualsevol organització sense ànim de lucre. En vista del panorama, en la darrera assemblea vàrem acordar la dissolució del grup.
Amb tot, fent el balanç final, Ràdio Setanta-set ha estat l’única ràdio lliure mallorquina, pròpiament dita, des de Ràdio Activitat, que tancà l’any 2000. Si bé al començament no es definia com a tal, va anar consolidant els valors i característiques d’una ràdio lliure: no comercial, amateur, sense publicitat ni subvencions, de continguts alternatius i autogestionada. Mantenia el contacte amb altres ràdios lliures de la península i col·laborà amb emissores alternatives de l’illa com Ona Mediterrània i Titoieta Ràdio.
També ha estat una ràdio autofinançada. A part de les donacions, les despeses es cobrien amb petites quotes als membres i organitzant barres. Els diners no han estat un problema definitiu, s’ha intentat sempre reduir al màxim qualsevol cost. Sense emissió en FM i, darrerament, sense directe, Ràdio Setanta-set produïa podcasts setmanals o mensuals, alguns dels quals eren emesos per les freqüències d’altres emissores alternatives com Ràdio Aktiva (Alcoi i voltants) i les mencionades anteriorment.
Els continguts eren culturals i alguns de caràcter polític, però entenent la política com la difusió d’idees des de la cultura o, si ho voleu, la contracultura, doncs darrera qualsevol producte cultural hi ha un discurs. El nostre era en clau crítica amb el capitalisme i afí als moviments socials, tot i tenir força pluralitat d’opinions entre els membres i convidats. Xerràvem en català com a llengua vehicular dels programes i ‒tot i que no s’hauria d’haver de justificar‒ direm el perquè. Alguns ho han entès com una discriminació cap al castellà, i així és, però una discriminació positiva que creiem necessària en un context de gran desequilibri en el qual els mitjans de comunicació en llengua catalana es poden comptar amb els dits d’una sola mà, davant nombrosos mitjans en castellà i un parell en anglès i alemany.
Els darrers membres en participar valoram positivament l’experiència. Hem après a fer ràdio sense exigències ni pretensions, a gestionar una organització, instal·lar un estudi i, el més important, ens ho hem passat bé. De ben segur que hem comès errors i dit dois. No tan segur és que hàgim aconseguit arribar gaire més enllà del nostre entorn social. No ens enganyem, les audiències en estat marginals, en general. De totes maneres, mai ha competit Ràdio Setanta-set amb la resta d’emissores, no entra dins la seva manera d’entendre la comunicació. Altres ràdios alternatives de l’illa, algunes de noves, comparteixen característiques amb Ràdio Setanta-set i sembla que podran seguir aportant una alternativa radiofònica participativa als models comercial i públic.
RÀDIO 77 